La xarranca

Pag 395

volum:V

Els bons jugadors no han de parar mai de cantar, i han de fer totes les sorts cinc vegades, sense deturar-se i, per tant, sense interrupció. La caiguda d'unpedrat a terra per descuit o o poca destresa fa pedra el joc i obliga a cedir el lloc a un altre jugador.

La cantarella sembla indica ben bé que es tracta d'ún gat que volt, posiblement pel camp, i que desitja menjar, i hom parla de pa i de vi de la taula esta parada. Aquest gató, relacionat per la pa, pot ben ésser el mateix que hom feia trescar pel camp llavorsde la sembla.

CS2

Sergi Garriga

LES FOGUERES

VOLUM IV

Les fogueres es fan individuals, familiars i col·lectives. Les masies i pagesies aïllades en solen encendre quatre, una en cada un dels quatre vents.

És molt remarcable que Cervantes fa arribar don Quixot a Barcelona la vigília de Sant Joan i no explica que s'encenguessin focs.

L'any1.780 les autoritats de Barcelona van privar que es fessin focs dins del clos de les muralles, per tal d'evitar el perill d'incendis.

A Sant Quintí de Mediona diuen que escurça la vista perquè asseca els ulls.

ANNA JIMÈNEZ POUGET.

Octubre: la vida a poblat
Jocs Volum V
La corrua passava per sota del pont tan de pressa com podia . En passar La darrera (barca), representada l'última nena de la corrua, les del pont
abaixaven els braços i la feien presonera , mentre la resta de la colla seguia endavant i reprenia el volt , estant ja despresa la darrera nena.

Cada una de les dues que formaven el pont anava fent colla. Quan havien passat totes jugadores, dividides en dues colles i agafada cada una a totes les d´un grup , pel cos, l´una darrera l´una darrera l´altra, estiraven tant com podien, per veure quin dels dos grups tenia més força ,i les qui podien més , feien seguir les altres ,i no paraven fins anar totes per terra. Aquest joc és una faceta del d´estirar la corda , de gent gran.

Aquesta forma de lluita recorda força la lluita greco-romana . Aquestes proves de força i no pas baralles també es troben en certs animals. Els moltons, per exemple.

Figures del joc de la vora de la mar . Recollit a sant Quinti de Mediona, la Penedès, per l´autor.

Joc del pic i ratlla, segons una auca set – centista de la mainada. Col . De l´autor.

Nora, Boukrik
Cs2

LA VIRTUT DELS VEGETALS

La Virtut dels Vegetals Volum IV

(Estiu)

Conten pel Bergadà que cada any, al punt de la mitjanit, la terra i l'aigua es parlen i raonen per decidir quina de les dues regirà durant tot l'any següent. L'any que governa la terra les herbes i tot el que viu d'ella són més bons per a remei ; les fruites i els aliments de la terra són més saborosos i alimentosos i les aigües resulten fades, poc gustoses i minven en gràcia i virtut. L'any que és l'aigua la que governa, els papers es muden; els productes de la terra perden qualitat i les aigües, en canvi, multipliquen llur valor en tots sentits. L'any que governa la terra, mor poca gent de caigudes i d'establiments,i, en canvi, en mor més d'ofegada, i quan governen les aigües, passa el contrari.

Algunes persones creuen que la virtut dels vegetals de les herbes està en relació amb la força i la durada de la claror del sol que els dóna gràcia i vida. Fins avui la virtut de les herbes ha anat augmentant a mesura que el dia anava creixent i d'es d'avui anirà minvant amb la claror i la força del sol. Per tant avui per l'ésser humà el dia més llarg, és el moment de l'any en què tota planta té més virtut. Les herbes, més que els altres vegetals, han gaudit prestigi dels temps més cavernaris dins de diferents ordres d'idees. Els primers homes, que vivien especialment de la cacera, en coneixien llurs propietats verinoses per a emmetzinar les armes i fer-les més mortíferes en atacar la presa.

Les herbes també van construir la base de la medicina primitiva, i tant ahir com avui l'home de la gleva se'n serveix per a guarir tots els mals.

Les particularitats especials de la collita eren de caràcter divers segons l'espècie de què es tractava ; unes vegades es referien al moment de l'any, o al dia ; d'altres, a raons de tious solar i més encara llunar ; n'hi havia també de relacionades amb qui les collia : d'aspecte físic les unes i circumstancials les altres. L'extens costumari relacionat amb la collita d'herbes i d'altres vegetals la nit d'avui, actiu fins ara, constituex una romanalla de les creences i pràctiques antigues conduents a la conser-vació de les gràcies i propietats de diferents ordres atribuïdes a les herbes tingudes per virtuoses.

Els pobles antics tenien el gram per sagrat i els romans en cremaven als altars dels sacrificis. Dioscòrides en diu que, si hom rega amb aigua de gram un menjador, les persones que s'asseuen a taula senten gran goig i gaudeixen de molta alegria. Encara avui el nostre poble diu:

Per Sant Joan, a collir gram. I hom creu que deixa de florir precisament després d'avui:

Passat Sant Joan, no floreix el gram.

La rosa carlina collida aquesta nit té més propietats que la que hom cull en cap altre moment de l'any.

Fer-se un bon tip de falzia crua, precisament aquesta nit, dóna enginy i vivesa per a jugar tots els jocs i guanyar sempre.

A Sant Quintí de Mediona, Font-rubí, Espolla, Guardiola del Penedès i d'altres indrets tallaven branques d'avellener i de llorer per fer bastons borinoters, emprats especialment per matar borinots negres, que hom creia encarnació del dimoni i del mal esperit, portadors de desventura i sobretot de malalties que hom només por conjurar matant-los amb un bastó collit precisament aquesta nit o beneït el Diumenge de Rams.

Si hom posa set brots de ginebre dins de set cullerades d'oli, i se'l beu la nit del Sant Joan vinent, hom cobra enginy per a fer tota mena d'oficis i tota mena de feines.

Fet i realitzat per Sara Patrícia Avalos Merino

Nivell: 6è-CICLE SUPERIOR II

Curs: 2008-2009

La vida al camp: VolumIII

La vida al camp: Volum III


Per als pobles més vells el blat es considerava sagrat i de sentit religiós les feines més importants que hi havia per la vora, per això fins ara les persones que treballen el camp eren molt importants.
Pels pobles d'Europa meridional, especialment entre els mediterranis, la collita dels cereals era la més important per la vida de pagès per a la base alimentària principal.
El blat es sagrat i beneït, per això dona tant aliment a tothom. Nostre Senyor el va beneir amb la mà dreta i amb l'esquerra, per això, quan una persona talla el pa (de blat) per la meitat, i veu la mà de Jesús en cada tros del pa. Hi ha qui diu que s'hi veu la cara de Jesús en el record d'un miracle fet per la Mare de Déu en la fugida d'Egipte: Els guardians d'Herodes la van atrapar, per salvar el seu fill, el va posar en la seva falda, els soldats li van preguntar que i duia i ella va contestar que hi duia blat, els ho va ensenyar i, efectivament, Jesús s'havia convertit en blat; i encara avui, el blat mostra la seva figura.
La gent creu que per tal d'evitar que el diable destrossi les collites, així s'inicia la sega, uns àngels invisibles venen i no paren de voleiar per damunt dels camps.
El blat es considerat com el rei de tots els fruits. És el que dóna més aliment i porta diners i plaer; és el més estimat i el que dóna més plors quan es perd la collita. De tots els fruits, el blat simbolitza l'or, per això es daurat. És molt interessant conèixer els corrents i desplaçaments humans que han omplert les feines de la sega, per tal de conèixer els diferents elements i materials de la nostra cultura popular.
La cornamusa era coneguda en tota la diversitat de noms graciosos, el més conegut es el sac de gemecs, a Sant Quintí de Mediona la manxa borrega.
A Sant Quintí de Mediona, per una mica que poguessin, començaven la sega en dijous, perquè, segons la tradició, la Sagrada Família fugí cap a Egipte en tal dia, i la Mare de Déu va obrar el miracle de fer florir, granar i segar un bladar en una breu estona per tal de poder-se amagar darrera de la garbera de blat.
A Sant Quintí de Mediona havia estat costum de l'àpat de fi sega menjar coques de formes antropomorfes i d'animals, especialment de gall, moltó, de conill i de porc. Quan es pastava a casa, les mares solien fer ninots de pa d'aquest gènere per a la matinada, segurament com una extensió i desviació dels que per la sega menjaven obligadament els segadors i per Nadal el comú de la gent. A Sant Quintí de Mediona, quan cada u havia segat el camp propi, com a servei públic i veïnal anaven a segar i més tard a batre, els bladars dels qui per malaltia no havien pogut anar a segar ells mateixos. També cuidaven de la sega de camps de vídues i de gent impossibilitada de fer-s'ho o fer-ho fer. Aquesta feina veïnal i altruista solia fer-se els diumenges al dematí. A hora convenient del grallaire del poble feia una passada per convocar la colla dels segadors, que s'aplegaven a la plaça, des d'on sortien col·lectivament al so de la gralla, la qual no parava de sonar durant el camí, i al camp mentre durava la feina que es feia al so de la música.





REFRANYS

Pel juny,
la falç al puny.

Sembraràs quan voldràs,
però el juny segaràs.

El juny és el blader
i el setembre, el raïmer.

Pel juny segaràs
i pel juliol batràs,
si vols fer com fan.

Quan el juny entra,
agafa la falç i neteja l'era.

El blat, primerenc o tardà,
pel juny s'ha de segar.

Diu el blat:
-Amb un gra o dos,
pel juny sóc per vós.
Diu el blat:
-Amb poc gra
o amb molt gra,
pel juny mas de segar.


Déu vós guard, nostramo:
som els segadors
que en venim per veure
el blat si n'és ros.
Digueu-li que baixi,
que hi ha els segadors
que en vénen per veure
el blat si n'és ros.
Vós, de la muntanya,
sou el més ditxós;
per un que ells en cullin,
vós en colliu dos.
De la providència
que Déu ens envia
no hi ha desmasia
de blat o forment
de blat o forment.

Si n'hi ha tres segadors
que han baixat de la Cerdanya,
n'han baixat a segar el pla
per passar una quinzenada.
Anirem a Urgell
una quinzenada,
guanyarem diners,
allí la segada.


Laia Martín Vives
6é de primària CS2
2008-09

Diumenge de Rams

Diumenge de Rams

Volum II

Celebra avui l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on han rebut amb palmes i branques de llorer i d'olivera. Per això són beneïts rams i branques d'aquests arbres.

Els rams són portats a beneir pels infants. Els nois petits porten palmons; el mitjancers i els grans, rams de llorer i d'olivera, i les nenes, palmes teixits i treballades, que formen diferents pisos.

Arreu de Catalunya i de Mallorca és genera el beneir llorer. En la majoria de les masies hi ha plantat, vora de la pagesia, un llorer d'on hom portat rams a beneir el dia d'avui. Per totes les contrades oliveres és costum de fer beneir branques d'olivera. El Lluçanès, hom porta a beneir romaní, i en els terres pirinenques solen portar-hi arç i boix.

A pagès, hom preferia els rams als palmons i a les palmes. Els rams eren tinguts per cosa natural i terrassana. Altrament, les fulles servien per a posar a certs menjars i a moltes begudes de factura casolana, i hom les podia cremar, quan hi havia tempesta, millor que les fulles de les palmes.

Les palmes teixides i treballades no van estilar-se fins als voltants de l'any 1860. Els primers que en van venir a vendre a la fira de Barcelona. Molt aviat, però, es va estendre el costumari i van venir a imitar-los els cistellers barcelonins.

A Mallorca les palmes eren obra de monja. Les comunitats enclaustrades hi tenien certa predilecció. En feina d'una riquesa excepcional i, sobretot, un gran enginy i de molta habilitat i paciència. Sempre acabaven en una creueta. Tots els convents de monges enviaven palmes, molt ben treballades, al bisbe, qui en donava profusament a totes les altes dignitats eclesiàstiques i a les principals autoritats civils.

Per les poblacions importants rosselloneses rifaven un ram a la plaça, a voltes tot de sucre, i quan no era així, intensament carregat de llaminadures de sucre i de cintes de coloraines. Al cim hi havia un gallet o un cantiret de vidre amb una ansa tota florida i adornada.

Havia estat corrent beneir també branques de sabina, que posen a la finestra perquè és l'arbre que consideren de més virtut per a allunyar els llamps i les pedregades.

El llorer i l'olivera beneïts només mantenen virtut fins al dia dels rams de l'any vinent.

Antigament, l'home no portava res penjat al ram. Com un acte de devolució, s'introduí el costum de penjar-hi uns rosaris, com més grossos millor. Després es féu creuer a la mainada que no es podia dur rams a beneir si no portaven rosaris fets pel mateix qui el duia. Això féu enginyar la quitxalla i s'establia com una indústria infantil de fer rosaris de servers, de pinyons, panses, figues, castanyes i altres fruits semblants. En alguns indrets de pagès encara s'estilen aquests tipus de rosaris per a guarnir rams. Els rosaris de pagès encara s'estilen aquests tipus de rosaris per a guarnir les palmes de les nenes, reconeixen l'origen indicat.

Antigament havia estat costum penjar al ram un tortell que reglaven els padrins. Quan la padrina havia de reglar la mona per Pasqua, el padrí regalava el tortell pel Ram, i al contrari. El costum encara perdura en alguns pobles rurals.

Posteriorment, aquestes penjarolles fossin obra de sucre; eren totes de sucre, de color vermell o daurat, i figuraven especialment atributs de la Passió.

Durant un temps va ser costum guarnir les palmes amb serrells metàl·lics argentats, que venien per les pastisseries com un complement del comerç de llaminadures. També van estilar-se uns globus de vidre, que feien molt d'efecte. N'hi havia de colors diferents. Aquestes modes no van durar gaire. De llaminadures només se'n pengen a les palmes de les nenes; els nois grandassots, com una paròdia ridiculitzadora de les llaminadures de les nenes, solen penjar en els rams llonguets, arengades, taronges i altres menjars vulgars.

A Sant Quinti de Mediona guarnien els rams amb arengades, taronges i figues seques, que servien per fer un berenar la tarda d'avui.

Nom Moussa Lamrini

Curs: 2008-09

Cicle: CS2

Escola: Antoni Grau Minguell

Ciutat: Barcelona

(Sant Quinti de Mediona)

EL DIA DELS INOCENTS Volum I

El dia dels innocents Volum I



Els nois de Tàrrega penjaven ninots de paper i fulles de col darrera de les faldilles de les dones i els cantaven:

Els innocents no tenen dents; no tenen pa per a menjar no tenen vi per a dormir.

I no paraven de cantar fins que els havien tornat l'agulla que ho aguantava..... o fins i tot hi havien vegades que els hi feien un cop o uns quants.

A la muntanya es costum de penjar pells de conill.
Les llufes o ninots de paper reconeixen,possiblement,un origen mític. Pel Pirineu oriental la tradició aplica a uns éssers femenins fantàstics;eteris i bonics,més aviat benèvols que dolents,que campegen pel bosc:possibles romanalles de velles divinitats,probablement silvanes,que el cristianisme ha esborrat i diluït.

Una altra entremaliadura infantil pròpia del dia era la d'omplir un guant de punt amb fum d'estampa,mangra o qualsevol polsina de color
intens o ingrat. Hom lligava el guant a la punta d'una canya o d'un bastonet.
El qui manejava el guant s'amagava sota una escala i quant pasava una dona,li ventava una bufetada amb el guant i li deixava els cinc dits marcats a la cara.

Una entremaliadura del mateix ordre era la de tirar fum d'estampa o qualsevol pólvora a la pica de l'aigua beneita. Tothom qui en prenia s'empastifava la cara.

A Sant Quinti de Mediona,quant el dia de avui s'esqueia en diumenge les noies anaven a lligar les faldilles al ball. Com que les balladores s'asseien de costat,per darrere de les cadires i per sota,cosia les faldilles de dues o quatre balladores que estiguessin de costat. En treure-les a ballar i anar-se per alçar es trobaven cosides.

Brenda Baena Garrido