Diumenge de Rams

Diumenge de Rams

Volum II

Celebra avui l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on han rebut amb palmes i branques de llorer i d'olivera. Per això són beneïts rams i branques d'aquests arbres.

Els rams són portats a beneir pels infants. Els nois petits porten palmons; el mitjancers i els grans, rams de llorer i d'olivera, i les nenes, palmes teixits i treballades, que formen diferents pisos.

Arreu de Catalunya i de Mallorca és genera el beneir llorer. En la majoria de les masies hi ha plantat, vora de la pagesia, un llorer d'on hom portat rams a beneir el dia d'avui. Per totes les contrades oliveres és costum de fer beneir branques d'olivera. El Lluçanès, hom porta a beneir romaní, i en els terres pirinenques solen portar-hi arç i boix.

A pagès, hom preferia els rams als palmons i a les palmes. Els rams eren tinguts per cosa natural i terrassana. Altrament, les fulles servien per a posar a certs menjars i a moltes begudes de factura casolana, i hom les podia cremar, quan hi havia tempesta, millor que les fulles de les palmes.

Les palmes teixides i treballades no van estilar-se fins als voltants de l'any 1860. Els primers que en van venir a vendre a la fira de Barcelona. Molt aviat, però, es va estendre el costumari i van venir a imitar-los els cistellers barcelonins.

A Mallorca les palmes eren obra de monja. Les comunitats enclaustrades hi tenien certa predilecció. En feina d'una riquesa excepcional i, sobretot, un gran enginy i de molta habilitat i paciència. Sempre acabaven en una creueta. Tots els convents de monges enviaven palmes, molt ben treballades, al bisbe, qui en donava profusament a totes les altes dignitats eclesiàstiques i a les principals autoritats civils.

Per les poblacions importants rosselloneses rifaven un ram a la plaça, a voltes tot de sucre, i quan no era així, intensament carregat de llaminadures de sucre i de cintes de coloraines. Al cim hi havia un gallet o un cantiret de vidre amb una ansa tota florida i adornada.

Havia estat corrent beneir també branques de sabina, que posen a la finestra perquè és l'arbre que consideren de més virtut per a allunyar els llamps i les pedregades.

El llorer i l'olivera beneïts només mantenen virtut fins al dia dels rams de l'any vinent.

Antigament, l'home no portava res penjat al ram. Com un acte de devolució, s'introduí el costum de penjar-hi uns rosaris, com més grossos millor. Després es féu creuer a la mainada que no es podia dur rams a beneir si no portaven rosaris fets pel mateix qui el duia. Això féu enginyar la quitxalla i s'establia com una indústria infantil de fer rosaris de servers, de pinyons, panses, figues, castanyes i altres fruits semblants. En alguns indrets de pagès encara s'estilen aquests tipus de rosaris per a guarnir rams. Els rosaris de pagès encara s'estilen aquests tipus de rosaris per a guarnir les palmes de les nenes, reconeixen l'origen indicat.

Antigament havia estat costum penjar al ram un tortell que reglaven els padrins. Quan la padrina havia de reglar la mona per Pasqua, el padrí regalava el tortell pel Ram, i al contrari. El costum encara perdura en alguns pobles rurals.

Posteriorment, aquestes penjarolles fossin obra de sucre; eren totes de sucre, de color vermell o daurat, i figuraven especialment atributs de la Passió.

Durant un temps va ser costum guarnir les palmes amb serrells metàl·lics argentats, que venien per les pastisseries com un complement del comerç de llaminadures. També van estilar-se uns globus de vidre, que feien molt d'efecte. N'hi havia de colors diferents. Aquestes modes no van durar gaire. De llaminadures només se'n pengen a les palmes de les nenes; els nois grandassots, com una paròdia ridiculitzadora de les llaminadures de les nenes, solen penjar en els rams llonguets, arengades, taronges i altres menjars vulgars.

A Sant Quinti de Mediona guarnien els rams amb arengades, taronges i figues seques, que servien per fer un berenar la tarda d'avui.

Nom Moussa Lamrini

Curs: 2008-09

Cicle: CS2

Escola: Antoni Grau Minguell

Ciutat: Barcelona

(Sant Quinti de Mediona)