La vida al camp: Volum III
Per als pobles més vells el blat es considerava sagrat i de sentit religiós les feines més importants que hi havia per la vora, per això fins ara les persones que treballen el camp eren molt importants.
Pels pobles d'Europa meridional, especialment entre els mediterranis, la collita dels cereals era la més important per la vida de pagès per a la base alimentària principal.
El blat es sagrat i beneït, per això dona tant aliment a tothom. Nostre Senyor el va beneir amb la mà dreta i amb l'esquerra, per això, quan una persona talla el pa (de blat) per la meitat, i veu la mà de Jesús en cada tros del pa. Hi ha qui diu que s'hi veu la cara de Jesús en el record d'un miracle fet per la Mare de Déu en la fugida d'Egipte: Els guardians d'Herodes la van atrapar, per salvar el seu fill, el va posar en la seva falda, els soldats li van preguntar que i duia i ella va contestar que hi duia blat, els ho va ensenyar i, efectivament, Jesús s'havia convertit en blat; i encara avui, el blat mostra la seva figura.
La gent creu que per tal d'evitar que el diable destrossi les collites, així s'inicia la sega, uns àngels invisibles venen i no paren de voleiar per damunt dels camps.
El blat es considerat com el rei de tots els fruits. És el que dóna més aliment i porta diners i plaer; és el més estimat i el que dóna més plors quan es perd la collita. De tots els fruits, el blat simbolitza l'or, per això es daurat. És molt interessant conèixer els corrents i desplaçaments humans que han omplert les feines de la sega, per tal de conèixer els diferents elements i materials de la nostra cultura popular.
La cornamusa era coneguda en tota la diversitat de noms graciosos, el més conegut es el sac de gemecs, a Sant Quintí de Mediona la manxa borrega.
A Sant Quintí de Mediona, per una mica que poguessin, començaven la sega en dijous, perquè, segons la tradició, la Sagrada Família fugí cap a Egipte en tal dia, i la Mare de Déu va obrar el miracle de fer florir, granar i segar un bladar en una breu estona per tal de poder-se amagar darrera de la garbera de blat.
A Sant Quintí de Mediona havia estat costum de l'àpat de fi sega menjar coques de formes antropomorfes i d'animals, especialment de gall, moltó, de conill i de porc. Quan es pastava a casa, les mares solien fer ninots de pa d'aquest gènere per a la matinada, segurament com una extensió i desviació dels que per la sega menjaven obligadament els segadors i per Nadal el comú de la gent. A Sant Quintí de Mediona, quan cada u havia segat el camp propi, com a servei públic i veïnal anaven a segar i més tard a batre, els bladars dels qui per malaltia no havien pogut anar a segar ells mateixos. També cuidaven de la sega de camps de vídues i de gent impossibilitada de fer-s'ho o fer-ho fer. Aquesta feina veïnal i altruista solia fer-se els diumenges al dematí. A hora convenient del grallaire del poble feia una passada per convocar la colla dels segadors, que s'aplegaven a la plaça, des d'on sortien col·lectivament al so de la gralla, la qual no parava de sonar durant el camí, i al camp mentre durava la feina que es feia al so de la música.
REFRANYS
Pel juny,
la falç al puny.
Sembraràs quan voldràs,
però el juny segaràs.
El juny és el blader
i el setembre, el raïmer.
Pel juny segaràs
i pel juliol batràs,
si vols fer com fan.
Quan el juny entra,
agafa la falç i neteja l'era.
El blat, primerenc o tardà,
pel juny s'ha de segar.
Diu el blat:
-Amb un gra o dos,
pel juny sóc per vós.
Diu el blat:
-Amb poc gra
o amb molt gra,
pel juny mas de segar.
Déu vós guard, nostramo:
som els segadors
que en venim per veure
el blat si n'és ros.
Digueu-li que baixi,
que hi ha els segadors
que en vénen per veure
el blat si n'és ros.
Vós, de la muntanya,
sou el més ditxós;
per un que ells en cullin,
vós en colliu dos.
De la providència
que Déu ens envia
no hi ha desmasia
de blat o forment
de blat o forment.
Si n'hi ha tres segadors
que han baixat de la Cerdanya,
n'han baixat a segar el pla
per passar una quinzenada.
Anirem a Urgell
una quinzenada,
guanyarem diners,
allí la segada.
Laia Martín Vives
6é de primària CS2
2008-09
Per als pobles més vells el blat es considerava sagrat i de sentit religiós les feines més importants que hi havia per la vora, per això fins ara les persones que treballen el camp eren molt importants.
Pels pobles d'Europa meridional, especialment entre els mediterranis, la collita dels cereals era la més important per la vida de pagès per a la base alimentària principal.
El blat es sagrat i beneït, per això dona tant aliment a tothom. Nostre Senyor el va beneir amb la mà dreta i amb l'esquerra, per això, quan una persona talla el pa (de blat) per la meitat, i veu la mà de Jesús en cada tros del pa. Hi ha qui diu que s'hi veu la cara de Jesús en el record d'un miracle fet per la Mare de Déu en la fugida d'Egipte: Els guardians d'Herodes la van atrapar, per salvar el seu fill, el va posar en la seva falda, els soldats li van preguntar que i duia i ella va contestar que hi duia blat, els ho va ensenyar i, efectivament, Jesús s'havia convertit en blat; i encara avui, el blat mostra la seva figura.
La gent creu que per tal d'evitar que el diable destrossi les collites, així s'inicia la sega, uns àngels invisibles venen i no paren de voleiar per damunt dels camps.
El blat es considerat com el rei de tots els fruits. És el que dóna més aliment i porta diners i plaer; és el més estimat i el que dóna més plors quan es perd la collita. De tots els fruits, el blat simbolitza l'or, per això es daurat. És molt interessant conèixer els corrents i desplaçaments humans que han omplert les feines de la sega, per tal de conèixer els diferents elements i materials de la nostra cultura popular.
La cornamusa era coneguda en tota la diversitat de noms graciosos, el més conegut es el sac de gemecs, a Sant Quintí de Mediona la manxa borrega.
A Sant Quintí de Mediona, per una mica que poguessin, començaven la sega en dijous, perquè, segons la tradició, la Sagrada Família fugí cap a Egipte en tal dia, i la Mare de Déu va obrar el miracle de fer florir, granar i segar un bladar en una breu estona per tal de poder-se amagar darrera de la garbera de blat.
A Sant Quintí de Mediona havia estat costum de l'àpat de fi sega menjar coques de formes antropomorfes i d'animals, especialment de gall, moltó, de conill i de porc. Quan es pastava a casa, les mares solien fer ninots de pa d'aquest gènere per a la matinada, segurament com una extensió i desviació dels que per la sega menjaven obligadament els segadors i per Nadal el comú de la gent. A Sant Quintí de Mediona, quan cada u havia segat el camp propi, com a servei públic i veïnal anaven a segar i més tard a batre, els bladars dels qui per malaltia no havien pogut anar a segar ells mateixos. També cuidaven de la sega de camps de vídues i de gent impossibilitada de fer-s'ho o fer-ho fer. Aquesta feina veïnal i altruista solia fer-se els diumenges al dematí. A hora convenient del grallaire del poble feia una passada per convocar la colla dels segadors, que s'aplegaven a la plaça, des d'on sortien col·lectivament al so de la gralla, la qual no parava de sonar durant el camí, i al camp mentre durava la feina que es feia al so de la música.
REFRANYS
Pel juny,
la falç al puny.
Sembraràs quan voldràs,
però el juny segaràs.
El juny és el blader
i el setembre, el raïmer.
Pel juny segaràs
i pel juliol batràs,
si vols fer com fan.
Quan el juny entra,
agafa la falç i neteja l'era.
El blat, primerenc o tardà,
pel juny s'ha de segar.
Diu el blat:
-Amb un gra o dos,
pel juny sóc per vós.
Diu el blat:
-Amb poc gra
o amb molt gra,
pel juny mas de segar.
Déu vós guard, nostramo:
som els segadors
que en venim per veure
el blat si n'és ros.
Digueu-li que baixi,
que hi ha els segadors
que en vénen per veure
el blat si n'és ros.
Vós, de la muntanya,
sou el més ditxós;
per un que ells en cullin,
vós en colliu dos.
De la providència
que Déu ens envia
no hi ha desmasia
de blat o forment
de blat o forment.
Si n'hi ha tres segadors
que han baixat de la Cerdanya,
n'han baixat a segar el pla
per passar una quinzenada.
Anirem a Urgell
una quinzenada,
guanyarem diners,
allí la segada.
Laia Martín Vives
6é de primària CS2
2008-09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada