Sant Isidre

SANT ISIDRE VOLUM lll

Sant Isidre és el sant dels pagesos i va estar molts anys que ningú se'n recordava d'ell.

A la darrere del segle XVl, el rei va sentir-se malalt de una greu malaltia, que els metges no la sabien curar. La reina va demanar l'ajut de Sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al rei. Des d'aleshores, tothom va començar a resar a aquest sant, especialment entre els estaments rurals.

L'any següent al de la canonització, és a dir, el 1623, les parròquies rurals barcelonines de Santa Maria del Mar i del Pi van obtenir unes relíquies del sant madrileny i van celebrar unes festes molt importants, seguides de lluïdes processons per la translació d'aquelles. Un pagès que anava a missa, parroquià de Santa Maria, en va dictar una graciosa descripció, tallada en rimes de Jaume Roig, com hom anomenava aleshores la versificació de quatre síl·labes. Els pagesos i hortolans de les horts del Raval de vora dels portals de Sant Antoni, de Sant Pau i de Santa Madrona, que ocupaven una gran extensió de la ciutat de l'esquerra de la Rambla, que fins aleshores havia venerat els sants armenis Abdó i Senent , dits popularment sant Nin i sant Non, van admetre Sant Isidre, que van venerar en llum altar de la parròquia del Pi, sense abandonar, però, el culte als sants armenis.

Sant Isidre

Sant Isidre llaurador

se n'anava a robar faves

a l'hort del senyor rector.

A Sant Quintí de Mediona, hom hi escalivava cabeces d'alls, cregut que guardaven el malt de coll.

Els goigs de Sant Isidre, de Palautordera, fan al·lusió el costum de l'encesa de fogueres:

Saludada és vostra festa,

la vigília i la vesprada,

pels masos de la contrada

amb fogueres de ginesta.

Segons la tradició, Sant Isidre va encendre una gran foguera, per tal de convèncer els infidels i gent descreguda. Així va despertar en ells la flama de la fe. I d'això ve que per la seva festa hom encengui fogueres.

A la Figuerosa celebren una processió, que segueix tot el terme, segons la veu popular, perquè Sant Isidre frueixi de la vista dels camps i dels conreus. També en fa una altra de semblant el poble d'Altet, a la qual concorren les banderes i els penons de les confraries. El jovent porta alçada una imatge a del Sant Crist que pesa nou arroves. El seguici volta tot el terme i dura més de dues hores.

Roger Torra Raventós CS2