Joc de la cuca de cent cames

Joc de la cuca de cent cames

Pel Penedès , fou costum fer boletada, a la qual anaven tots els que havien intervingut amb la collita i en la resta de les feines . Es feia una sortida al bosc, en què era típic menjar botifarra a la brasa, amb allioli, i beure molt de vi.

Quan el ball, encara avui, en moltes poblacions vinateres, sobretot els anys que la collita ha estat abundosa, finalitzada la feina de la verema, el jovent lloga una orquestra i fa un dia de ball de sala, qualificat de ball del vi o del most.

Arreu, avui, és un ball com un altre; es fa en un local tancat, i es ballen balls moderns, que no son d'aquí . Temps era temps, degué ésser una dansa especial, amb tota probabilitat dedicada a festivar la divinitat de la vinya, en acció de gràcies pels fruits atorgats. Fa pocs anys que. A Vallirana, encara ballaven el ball del vi a ple aire; era un ballet propi, molt simple de melodia , de moviments força semblants als del ball de garlandes que per la Mare de Déu de les Neus ballaven a Sant Quintí de Mediona, el qual també semblava estar dedicat a festivar les veremes. Ambdós balls presentaven força paritat. Els dansaires del ball del vi portaven un gotim de raïm a les mans i , un cop feta una part de les evolucions .

Jemi Recasens Sànchez CS2